SURVIVING ANY DAY IN THE YEAR 2006

Els dies ja no són el que eren. Tothom parla de tot i ningú no sap de res. M'agrada. Sempre ha estat així?
Ho sento, avui ha estat un dia dur.

Era dilluns, ara ja no ho és, feia fred de bon matí i tenia son. Els dilluns ja ho tenen això de la son.




Ahir vaig estar fent peses: com s'ho fa l'Iu per pesar més de 7 Kg? Tinc el trapeci triturat.



Hi ha persones que es posen malaltes els dilluns i no les puc veure, avui que tenia ganes de comentar la jugada! Et trobes millor? Espero que sí.


Bé, els sogres han marxat a Roquetas de... amb un grup d'amics de la seva generació.


El pobre nebot entra demà a quiròfan, l'aniré a veure i ni se'n adonarà. Ja l'han operat tantes vegades i les que li queda.





Només d'arribar ja comencen els conflictes:

1. un noi a la finestra? però que vol saltar al buit? Ah! posa una pancarta? Bé, hi diu alguna cosa pecaminosa? La faig retirar?
2. aquell noi? i parles tu? quin protocol cal seguir? de veritat a aquestes hores, passo! si ho fas tu, vol dir menys feina per a mi? Gràcies, tot teu...
3. Qui fuma on? jo no ho vull veure. Ara truco i que els enganxi un altre.
4. una conferència? ah, interessant. Només ho era per mi? A ells no els interessa massa o potser dissimulen?
5. dinar: sol o acompanyat? amb soroll o sense? silenci??? és impossible.
6. els papers: el divendres era el darrer dia, però si és igual avui només és dilluns, diu la dona. Ja senyora, però no ens ho accepten, aquest any el seu fill no ho podrà fer. Parlaré amb el seu superior, faci-ho. I tant! No és decisió meva és d'un anglès, creieu que canviarà el termini? És boníssim.

I finalment arribes a casa i:

voilà!

Demà seré més intimista, però avui hagués estat càustica. Fa un parell de dies que veig les coses diferents.

LIVING IN THE YEAR 2006

1. Accidentalment tecleges el teu password per fer funcionar el micrones.
2. Fa anys que no fas un solitari amb cartes de paper.
3. Tens una llista de 15 números de telèfon per a 3 persones de la família.
4. Envies un e-mail a la persona que s'asseu al teu costat.
5. No et relaciones amb els familiars perquè no tenen correu electrònic.
6. Si després d'un llarg dia de feina et truquen a casa, només penses: què em volen vendre? Cap dels teus amics et truca al fixe, ni en tenen.
7. Si truques des de casa poses el O o el 9 per tenir línia.
8. Fa temps que tens la mateixa taula de despatx, però ja has treballat per 3 companyies diferents. O bé, ja has canviat 5 cops d'ubicació, sempre treballant pels mateixos.
10. El teu cap no sap fer la teva feina.
11. Quan arribes a casa d'algú no prems el timbre, li fas una perduda per a que baixi.
12. No tens prou endols a casa per a poder carregar el mòbil, la Palm i l'MP3
13. Si surts de casa sense el mòbil et sents despullat i tornes a buscar-lo.
14. Et lleves de bon matí i et connectes per a llegir la premsa.
15. Entns sms cm kst.
16. Estàs mirant per a comprovar que ningú no veu com somrius mirant la TFT.
17. Estàs llegint i rient.
18. Pitjor, saps que hi ha molta gent que li agradarà llegir-ho.
19. Estàs tan distret llegint que ni te n'has adonat que falta el punt 9 en aquesta llista.
20. I ara acabes de comprovar que efectivament no hi és.
21. I ara rius de tu mateix, de la teva pròpia caricatura.

Ho has de reconèixer.

BANNING IN ITALY

Avui he llegit la notícia! És de veritat, o al menys ho sembla. A Itàlia retiraran el carnet o el permís de conduir si t'enxampen fumat i també et poden penalitzar a no sortir de nit. Com ho faran, no ho expliquen. Posaran un poli davant de cada porta de cada casa i et farà una prova? S'inventaran un artilugi que et barri el pas si intueix que has fet alguna il·legalitat?

Aleshores se m'ha encès la llumeta. Podríem fer el mateix, però enlloc de barrar la sortida de les cases dels fumetes, podríem impedir que sortissin al carrer aquells qui tenen mala llet. Per exemple, et lleves de bon matí i et trobes el tub de la pasta de dents fet pols, la nevera buida i la cafetera espatllada, què fas? Sortir de mala llet i descarregar-la contra la gent que vas trobant. Doncs, no! La porta no se't obre i t'has de quedar a casa. Seria una bona manera d'estalviar problemes a la població.

Vaig a comprar uns quants invents d'aquests i els col·locaré a casa d'uns quants que conec, a veure si reflexionen una mica. Perquè tenir mala gaita de bon matí perquè no tens cafè, passi; però per qualsevol altre motiu, no em sembla just.

La mala llet que es converteixi en iogurt a casa de cadascú.

FEELING SOMETHING UNPLEASANT

Avui no em trobo com sempre. Hi ha alguna cosa dins meu que em fa sentir incòmoda. La meva perspectiva de la situació ha canviat, avui he vist una cosa que no m'ha agradat gens. Què era, us preguntareu? Res massa destacable, només un grupet de persones, totes dones, assegudes al voltant d'una taula i parlant. De què parlaven? No ho sé, no ho podia sentir, les he vistes a través del vidre de la finestra, però les seves cares i, les mirades que esfeien, m'han fet veure que allà passava alguna cosa. Això ha fet que em neguitegés. Hores més tard una altra dona m'ha comentat la xerrada.

El meu neguit tenia fonaments. Però, com ho sabia ella tot allò? Qui li ho havia dit? Ella hi era! Jo no la podia veure, ni les altres dones tampoc, però ella ha pogut sentir tota la conversa. Què dolentes, mai no hagués pensat que es comportessin així! La veritat és que sent qui eren no es podia esperar altra cosa. De vegades les coses, millor no saber-les.
No ha estat només això. Era el dia de les xerrades. Jo també n'he tingut una d'interessant. Però no me n'he amagat. M'he sentit observada, des de luny. Ha estat una conversa relaxada i apassionada , plena d'idees i de bones intencions.

Però, des de lluny, com es veia? Podíem semblar aquelles dones dolentes de la finestra, nosaltres també. Hi ha però una diferència important: el nostre era un diàleg d'amigues, l'altre no. La nostra era una conversa per a construir, l'altra per enderrocar.
Avui no volia ser enmig de res. Només volia sentir-me embolcallada pels meus, pels qui tenen la meva confiança. Aquells qui mai no em trairien. I com ho sé que hi puc confiar? Com puc saber que hi ha gent que te la farà per l'esquena? El com no el sé, però tinc un sentit especial per veure les coses ocultes de la gent. Els meus, em pregunten, però per què ho dius això? I sempre els responc el mateix: sóv bruixa. Ho sento, ho palpo, ho oloro, no ho sé ben bé, però moltes vegades l'encerto. I en el fons em sap greu no poder confiar en les persones, però l'experiència m'ha ensenyat que aquest setè sentit és fo´ça fiable i que l'he de tenir en compte. Les sensacions no tenen sempre un resultat immediat, han arribat a passar anys fins que s'ha pogut comprovar que no anava errada. I aleshores, gran sorpresa!

Amb els anys he après a no ser massa hipòcrita, amb tot el que això comporta. No m'agrada haver de ser una altra persona per caure bé. No vull no poder fer, no vull no poder dir o pensar el que vull pel què diran. Potser la meva vida seria més senzilla, potser no hauria desenvolupat aquest setè sentit. Potser no seria jo.

SWIMMING TRUNKS

Recordo el dia que les gotes d'aigua es clavaven a la meva cara. Quin dolor! Però era una sensació de llibertat que m'agradava. Recordo com anava fent la pujada de casa dalt de la meva motoreta. Feia fred i les gotes de pluja entraven a la meva cara com agulles de cap. El vent em tallava els llavis. Els ulls es tancaven per protegir-se. Però jo no vaig aturar la moto davant de casa, vaig passar de llarg. Vaig aguantar fins que la reserva em va demanar que m'aturés. Havia arribat a la piscina. Què hi feia allà? Era el febrer, esatva tancada i no podia fer-hi res. Què m'havia portat fins allà? Els records de l'estiu, segur que era això. Ara era ben sola, ben diferent del darrer dia que hi havia anat. No hi vaig anar sola, ni amb la meva motoreta. Recordo l'olor del clor de les tovalloles mullades, la recerca de llumins secs per a poder fumar aquelles cigarretes, el banyador vermell del meu company. Era horrorós! Però no m'ho va semblar en aquell moment. Era tan atent, tan respectuós que la poca roba que portava no el feia menys interessant. Recordo l'olor de la benzina de la seva moto i el soroll que feia de tornada cap a casa. Va marxar i l'estiu va acabar i la meva llibertat també.

Fa uns dies el vaig retrobar, ens vam mirar i no ens vam dir res de res. Vestit feia més goig. Vaig riure dintre meu, amb aquella panxeta i el banyador vermell de licra, estaria moníssim.
De cop les olors van retornar, ens vam mirar i vam somriure.

Ell, creus que va sentir l'olor?







Jo però, vaig recuperar la llibertat i em vaig poder treure les agulles clavades a les galtes. Ara les gotes de pluja ja no em podran fer més mal.

CHOOSING?

Escollir? A vegades s'ha de fer, però no sempre és fàcil i a vegades és poc satisfactori.
Què fem, girem a la dreta o a l'esquerra? Què bebem, aigua o vi? Aquestes són tries senzilles i que no tenen conseqüències, però quan ens plantegem quin serà el futur, les coses canvien.
Aquests dies he hagut de participar en una selecció i, no ha estat feina fàcil. Abans de poder decidir què fer hem hagut de posar-nos d'acord i establir una sèrie de criteris justos i objectius per a poder començar a treballar. Ara la selecció està feta. Però, i si ens hem equivicat? Els resulatats de la tria no seran immediats i, per tant, haurem d'esperar. No m'agrada massa esperar. Encara que a vegades és interessant. Quan finalment aconsegueixes allò que durant tant de temps has estat desitjant, ho assaboreixes molt més.









Els alumnes de mediació ja han començat el curs. La selecció va ser l'encertada.

mal pensada.....

FRIENDSHIP: SHARING HANDS

Si mirant els seus ulls saps què diuen, si sense parlar ni veure-la saps què fa aquest algú, la coneixes. Si tu la coneixes, la persona amiga també.

Fa dies que segueixo amb interès la seva evolució. He vist com ha canviat la fisonomia de la seva cara amb el pas dels anys, la manera de parlar i com la seguretat ha anat florint des del seu interior. Com ha començat a ser la persona que sempre havia estat, però sense que ho vegin, ni ho notin aquells qui no la coneixen bé.
Què sap fer? Sap transmetre el que vol i, sap fer veure el que vol sense imposar-se, vol escoltar tothom, i vol creure en tothom.
Com ho fa? Amb delicadesa i paciència, amb l’autoritat que li dóna la seguretat de la bondat i de la manca de mala intenció.
Com es pot ser així en un món competitiu i modern? Creient que el que fas és el que has de fer. Tenint el suport de la família i dels amics. Els amics? Encara n’hi ha d’amics? Costa de creure, però hi ha persones que en tenen i, que hi poden comptar. I ho saben. I, no s’ho creuen. Què han fet per merèixer-los? I jo em pregunto, què haurien d’haver fet per no tenir-los? Sí, en té d’amics la meva persona amiga. A vegades se sent massa afalagada de tenir-ne, això la fa encara més amiga.
De segur que quan llegeixi aquestes ratlles el seus ulls brillaran, aconseguirà que les llàgrimes no llisquin galtes avall, però lliscaran. Que se sorprendrà altre cop que els amics hi són. I, que no cal que els doni les gràcies. I haurà de respirar, profundament, per a poder contenir el plor. Però, la persona amiga se sentirà més forta i més segura.

Aquest és un dels meus tresors més preuats: l’amistat. El lligam afectuós entre dues persones enfora dels lligams de la sang i de l’amor sexual.

Aquesta és la relació que tenim, cap altra. N’hi ha qui diu que aquest tipus de relacions no existeixen. Què deuen haver fet per no sentir mai aquest lligam?