THEY WON'T BE BACK AGAIN

Quan algú marxa per a no tornar. Feia temps que sabia que un dia ja no hi seria més. Sempre era allà assegut mirant què feia. No deia res normalment, però de vegades la seva mirada em feia sentir insegura. No era com ella, ella era allà i m’ajudava. No preguntava res, m’amanyagava i em feia els meus lats preferits. Quan jo era petita tenia cura de mi i quan es va quedar sola jo l’anava a veure a casa seva. Era independent. Volia tenir casa seva, no ens volia molestar. En canvi ell, li agradava donar feina a la mare, sempre ho fèiem tot a l’inrevés de com ell ho volia. El pare posava aquella cara, la cara d’abnegació, no podia controlar-lo. Ell encara el dominava, tornava a dur les regnes de la vida del fill. La parella que havia lluitat per a ser independents se’n ressentia , i nosaltres no acabàvem d’entre què els passava als pares. Mai no havien discutit, ara l’ambient es notava enrarit. L’olor de colònia a granel de l’avi omplia la casa. N’havia pres possessió. Quan marxava a passar uns dies a casa de l’oncle, la mare ventilava bé l’estança, volia que ell marxés, que tornéssim a ser nosaltres. Però tornava i aquella olor penetrant se’m ficava al cervell. Ja no podia ser jo mateixa. Em sentia més petita i insignificant que mai. Un bon dia, quan ja no vivia amb els pares, em van comunicar que portaven l’avi a la residència. Ja no aguantaven més. Feien tot el que calia i a sobre havien d’aguantar el mal humor i aquella olor de colònia. Vaig comprendre els pares, però vaig pensar que si mai els havia de tenir amb mi i, feien el mateix que l’avi, no sabria o no gosaria portar-los enlloc. El meu germà tampoc no se’n faria càrrec; per tant, ja podia anar-me preparant per a tornar a viure amb ells. El temps va anar passant i l’àvia independent es va anar apagant fins que un dia va marxar sola i per sempre. La trobo a faltar, ens vèiem sovint. De tant en tant, em trobo davant de casa seva i m’adono que hi he anat d’esma. Encara la necessito. Segur que ella també m’enyora. Fa temps que l’avi viu allà, sol. Només hi va el pare a visitar-lo. La mare i jo no hi hem tornat més. Bé, només hi anem per Nadal, en el fons també l’estimem. Però va arribar el dia que el pare no va haver d’anar-lo a veure més. Pobre pare, estava trist. L’havia perdut per sempre. Ara ja ningú no portaria les regnes del pare. La mare i jo li vàrem fer costat, també estàvem tristes. Quan vam tornar del funeral, l’olor de la colònia era arreu.