MY COMPLETE IMAGE
El dissabte 16 de setembre, "El documental" emetrà "La meva imatge sencera", una coproducció de l'any 2006 entre Televisió de Catalunya i Turkana Films amb la participació d'Apuntolapospo, RTBF, Multicanal, Humanistische Omroep i la col·laboració de l'ICIC.
Freetown, Sierra Leona, novembre del 2005. Amadou, Sidike, Patrick, Ahmed, Bonor... molts d'ells eren nens quan van patir cruels amputacions durant l'encara recent guerra civil. La majoria van perdre també famílies senceres.
Petits, orfes, amputats i pobres, el destí els abocava a la misèria; condemnats sense remei a pidolar pels carres de la ciutat més pobre del món.
Tanmateix, l'any 98 es va produir un miracle; la pilota es va creuar en el seu destí. Al camp de l'ONU per a refugiats amputats van descobrir el futbol i la pilota els va obrir la porta de la sala dels herois. Podien deixar de ser minusvàlids per convertir-se en esportistes admirats.
Avui a Freetown hi ha una associació de futbolistes amputats, dos equips, el del Barri Est i el del Barri Oest, i una selecció nacional que ha representat el país jugant la Copa del Món celebrada l'estiu passat al Brasil. Amadou, Patrick i Bonor són nois que han passat de ser amputats a ser esportistes admirats per la comunitat gràcies al futbol i són protagonistes del documental que ens mostra com persegueixen guanyar un partit que els ha d'enfrontar i enfortir a l'hora, gaudint del fet de ser admirats per la seva comunitat durant 90 minuts d'increïble espectacle.
Tanmateix, el documental va més enllà de l'esport, i com el títol ens indica, ens vol mostrar la seva imatge sencera. De la seva veu coneixerem els esfereïdors relats de les seves bestials amputacions, com viuen i quins són els seus somnis i les seves dèries.
Més enllà de la seva condició de negres, pobres i disminuïts físics, el documental ens vol portar fins a un mirall extraordinari, un mirall en què podem descobrir reflectida la seva veritable imatge, la seva imatge sencera.
Fitxa tècnica
Director: Sergi Agustí, Bernat Aragonés i Alfonso Par
Guionista: Alfonso Par
Càmera: Sergi Agustí, Xavier Sardà
Muntatge: Bernat Aragonés
So: Carlos Jiménez
Vaig poder assitir a la preestrena d'aquest documental i vaig quedar molt sorpresa. Em va agradar força. És dur, però mostra uns valors que la nostra societat està perdent dia a dia.
Em va fer pensar molt en un grup de nois i noies de l'escola que volen ser arquitectes i que els preocupen molt les barreres arquitectòniques. Vaig pensar en la meva manera de viure, el que tenia i el que necessitava per a fer les coses més normals. Realment, visc molt bé.
Ja me'l comentareu, si us sembla.
penjat per > a les 20:35
4 Comments:
doncs... a veure si la veiem i funciona bé. i els nois que volen ser arwuitectes, per què no es miren el projecte de la caixa de joves.molt a dir i proposen una substitució de les barreres del barri de l'escola?
només és una idea
ale, un petó.
És un documental molt interessant. No només pel realisme que hi ha, sinó també per la humanitat que s'hi respira (res no és dramàtic encara que sigui cru, i tothom té esperança), pel missatge (les víctimes d'ahir són els herois del demà), per alguns símbols que hi surten (el fill que té dues cames, símbol del llegat d'un dels jugadors mutilats; us heu fixat que no es mostra qui guanya el partit?) i moltes altres coses. Un documental interessantíssim, sí: nosaltres, els del nord, tenim moltes coses per aprendre encara.
M'han dit que el van passar per televisió, però me'l vaig perdre... i en tinc ganes!
a veure si publiques alguna cosa nova, eh!!!!
sinó, farem vaga!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home