STILL

Feia molt de temps.
En tenia moltes ganes. Menjar-ne un de veritat i allà, va ser una experiència meravellosa. De xocolata i cafè, si no n'heu tastat mai, feu-ho. Va estar molt bé, com la resta de l'estada.




Tot l'any ha estat força dur, al menys per a mi. Hi ha hagut moltes coses que m'han fet anar més de bòlit del que m'agrada. Però finalment ha arribat la tranquilitat: poder dormir, descansar, escoltar el silenci, mirar com comença a arrossegar-se per terra el meu primer fillol, sentir riure els meus, que plorin a la meva falda, que tornem a compartir els secrets i els moments, ...

Trobo a faltar els amics, ara també descansen. És bo deixar-te de veure amb els amics, així quan et retrobes tens més ganes de veure'ls. No ens veiem però sabem els uns dels altres, ens busquem per a dir-ho d'alguna manera. Algú marxarà lluny. No la veuré, passaré molt de temps sense poder parlar-hi. La puc anar a veure, però no és el mateix que compartir l'armari, mirar-se i no dir-se res i saber com està l'altra. I'll miss you, sure!

Us agrada el dimenhidranat? (la biodramina, eh!) Si escolliu fer les vacances que estic fent aquest any i sou com jo, n'haureu de prendre mooooolt. I el que encara no m'he près! Però m'ho passo bé, estic envoltada d'aigua per a totes bandes. El solet, a estones sol, m'escalfa. Feia molt de temps que la meva pell no tenia aquest color torrat. No estic negre com abans, però torno a semblar normal. Tinc dos colors.

Us espero a tots a la tornada. No malgasteu el temps, perdeu-lo!