SURVIVING ANY DAY IN THE YEAR 2006

Els dies ja no són el que eren. Tothom parla de tot i ningú no sap de res. M'agrada. Sempre ha estat així?
Ho sento, avui ha estat un dia dur.

Era dilluns, ara ja no ho és, feia fred de bon matí i tenia son. Els dilluns ja ho tenen això de la son.




Ahir vaig estar fent peses: com s'ho fa l'Iu per pesar més de 7 Kg? Tinc el trapeci triturat.



Hi ha persones que es posen malaltes els dilluns i no les puc veure, avui que tenia ganes de comentar la jugada! Et trobes millor? Espero que sí.


Bé, els sogres han marxat a Roquetas de... amb un grup d'amics de la seva generació.


El pobre nebot entra demà a quiròfan, l'aniré a veure i ni se'n adonarà. Ja l'han operat tantes vegades i les que li queda.





Només d'arribar ja comencen els conflictes:

1. un noi a la finestra? però que vol saltar al buit? Ah! posa una pancarta? Bé, hi diu alguna cosa pecaminosa? La faig retirar?
2. aquell noi? i parles tu? quin protocol cal seguir? de veritat a aquestes hores, passo! si ho fas tu, vol dir menys feina per a mi? Gràcies, tot teu...
3. Qui fuma on? jo no ho vull veure. Ara truco i que els enganxi un altre.
4. una conferència? ah, interessant. Només ho era per mi? A ells no els interessa massa o potser dissimulen?
5. dinar: sol o acompanyat? amb soroll o sense? silenci??? és impossible.
6. els papers: el divendres era el darrer dia, però si és igual avui només és dilluns, diu la dona. Ja senyora, però no ens ho accepten, aquest any el seu fill no ho podrà fer. Parlaré amb el seu superior, faci-ho. I tant! No és decisió meva és d'un anglès, creieu que canviarà el termini? És boníssim.

I finalment arribes a casa i:

voilà!

Demà seré més intimista, però avui hagués estat càustica. Fa un parell de dies que veig les coses diferents.