THE SOUP
L’olor de la sopa d’avui m’ha transportat en el temps. Quan comença el fred faig sopa. Abans feia caldo, a casa de petita sempre feien caldo. Fa anys que no la tasto, ara tinc excusa, no em va bé pel sucre; abans no en menjava per avorriment. La mare feia sopa de fideus de cabell d’àngel molts vespres i un bon dia vaig decidir que no tornaria a menjar sopa. Recordo quan anàvem a comprar els fideus, a cal fideuer. Era una botiga fosca plena de prestatgeries plenes de pots grans metàl·lics. Dins de cada pot hi havia pasta de sopa. No sóc capaç de veure la cara del botiguer, però sí que sento el soroll de les llaunes. Els fideus eren com cabelleres rosses, com cànem , aquell d’arreglar les aixetes. No, no estaven tallats els fideus, els tallàvem a casa, amb els nostres dits petits i sense que en caigués cap petit tros per a terra. La casa feia olor de menjar, l’olla bullia hores i hores i la mare entrava i sortia de la cuina de tan en tant.
Avui he trigat 30 minuts en fer el brou. Casa meva no feia olor de menjar. Quan he posat els galets mida estàndard de dins la bossa de plàstic dins l’olla, he començat a sentir l’olor d’infantesa.
M’he sentit bé. Espero que algun dia els meus fills puguin recordar l’olor del brou que els preparo.
Avui, tampoc no l’he tastat. I si el gust no és el mateix?
penjat per > a les 23:42
2 Comments:
Mmmmm, la sopa. A Esplugues, quan era petit, hi havia la graneria. Hi havia sacs plens de llenties, cigrons, mongetes, i m'encantava enfonsar-hi les mans. El graner malcarat sempre em renyava.
la sopa d'ahir era genial.. realment, a mi ja saps que no m'agrada, l'he avorrida, de tant que li agrada al jordi. però sí, suposo que em recordarà a les baralles per a acabar-la, i a totes aquestes coses tan "delicioses" que ens passen dia a dia.
ja ho saps, la sopa, només quan fa fred.. per a escalfar el cos, i refredar les idees.
la Núria té raó, la millor sopa, la del Paco.
nosaltres també t'enyorarem, Núr!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home