Has obert mai una porta? I quantes n’has tancades? Obrir i tancar portes i finestres és una feina aparentment senzilla.
Però, us heu quedat mai tancats dins d’una habitació o d’un lavabo i no heu pogut sortir sols? Recordeu el sentiment d’impotència? No sabeu per què, però la maneta de la porta es mou, però el mecanisme no funciona.
L’altre dia a la tarda la situació fou ben a l’inrevés: no poder entrar a casa, la maneta i el pany funcionaven bé, però la porta no s’obria. Havia plogut molt i s’havia inflat amb la mullena. Empenyent i, menys amb la força que tenia, fou impossible de moure. Vaig mirar arreu i per a fi va aparèixer aquell homenot, el pare de la veïna. Li ho vaig demanar i, va haver de fer força, però amb un parell d’empentes ho va aconseguir. Aleshores, vaig pensar que si tancava, no podria sortir. Des de dins i amb la meva força seria impossible de moure la maleïda porta. Les hores van anar passant, la porta oberta i, abans de ficar-me al llit, vaig fer el cor fort i vaig empènyer la porta fins a tancar-la.
Què faria al matí si no aconseguia obrir-la? M’hauria de posar a cridar? Trucaria als bombers per demanar-los ajuda a quarts de set del matí? Vaig passar-me mitja nit somiant que m’havia quedat tancada en una cova. Abans de l’hora ja m’havia despertat, em feia recança comprovar si tenia prou força. Vaig esperar fins després d’esmorzar. Vaig baixar les escales, vaig fer voltar la clau, vaig moure la maneta i vaig estirar i, no sense massa dificultat, vaig aconseguir poder sortir. Podria tornar a entrar?