CLOTHES

Aquests darrers dies ha començat a fer fred, no és estrany al novembre. Ja ho he fet un altre any. Sempre ho deixo per darrera hora, penso que potser aquest any no caldrà, però sempre ho acabo fent i més ràpid del que voldria. Agafo les bosses i començo a obrir els armaris. Ho trec tot. M’ho miro bé. Agafo les caixes dels altells i les poso damunt del llit: les buido. Quina sorpresa, ja no recordava aquesta faldilla, segur que no m’anirà bé. Me l’emprovo, ja ho deia jo, no m’entra. Començo a posar cada cosa la seu lloc, però hi ha coses que ja no tenen els seu lloc. Ara tenen un altre lloc, les bosses per a donar. Cada cop són més plenes i el meu armari més buit! Al cap d’unes hores, ho he aconseguit posar tot dins les caixes, les bosses i els armaris. Estic esgotada, m’he emprovat 10 pantalons, tres jerseis que fa anys que pujo i baixo per si algun dia els necessito, les bruses que algun dia em tornaran a anar a la mida. Què hi feia aquell banyador enmig dels anoracs? Quan queden poques coses, les poso on sigui. No m’agrada acabar, ho acabo ràpid, ho entaforo on sigui. No he trobat la samarreta que m’he passat tot l’estiu buscant! La devia posar en una de les bosses per a donar, ja no la trobaré mai més.
El meu armari és senzill d’endreçar, però els dels altres! S’ho fan ells, però com que ningú no s’emprova res, em toca comprovar les talles. Que ja no et va bé la talla 10, que això t’ho van portar els reis i encara no sabies qui eren! Quina mandra els fa emprovar-se la roba! I, després a voltes, te’ls trobes davant del mirall fent moneries sense cap motiu!
No us ho creureu. Avui a casa els pares, he trobat la meva roba de quan tenia 18 anys. Què hi feia allà? Per què la mare no l’havia llençada? Era un record? Té molt d’espai? Li ho he preguntat i m’ha dit, tu la vas deixar aquí, ningú m’ha dit que ja no la volies!
Si mai marxeu de casa, deixeu un rètol que digui que poden donar la roba, que ja no us la posareu.
Ah, i sobretot, que no falti el polil!