HATEFUL

De vegades quan entres et miren i ni et somriuen.
Què penses? Fa dies que em fas patir. Sé que ja te n’has adonat i que no et fa massa mal, de moment.
Què ho fa que la gent no et vulgui? D’acord, a vegades ets massa clar parlant. Quantes vegades hem parlat que no cal dir tot el que penses i hi estàs d’acord. Però tan mateix ho continues fent.
M’agrada parlar amb tu perquè dius el que penses, saps escoltar, aconsellar,....
Recordo un eslògan d’una campanya de la Generalitat de fa uns anys que deia “la feina ben feta no té fronteres”, en aquells moments era força més jove que ara i no hi vaig parar massa atenció. Amb els anys, he comprovat que la feina ben feta, en té moltes de fronteres i d’enveges.
He anat observant-te darrerament i som pocs els qui parlem amb tu, a les reunions ni t’escolten, no et donen la informació que necessites, no et miren a la cara, qualsevol comentari que facis sembla un dels millors acudits del mes.
Cosa que fas, cosa que queda maleïda.
Això m’ha fet pensar.
Voldria dir-te que estic amb tu, que em sembla injust, que no t’ho mereixes, que no sé com ajudar-te però que a partir d’ara no et faré gens de cas, a veure si així, la resta de gent es comporta com cal. De fet, no sé per què no dir-t’ho clarament. Fas les coses, t’equivoques i força vegades ets capaç de reconèixer-ho. També t’agrada la feina que fas, entens que els teus companys no els agradi, que tinguin problemes familiars, que no et vulguin ajudar.
Qui et dóna la força per superar-ho? No sé que tinguis amics, ni animals ni família. Tot sol, ets capaç de ser tant feliç i guanyar-nos a tots?
Ara n’estic segur, demà quan entris jo tampoc no et miraré a la cara ni parlaré amb tu. T’envejo. Insanament.