THE EYES

De quin color són els seus ulls? Encara no he aconseguit veure’ls. Ja fa molts dies que no el veig i mai no li he vist els ulls.
Els ulls són l’ànima de les persones i no haver vist els ulls del petit IU em fa sentir incompleta: el vull conèixer, ho vull saber tot d’ell, el vull acompanyar a conèixer el món on li ha tocat viure, el vull acaronar i que em miri a la cara, vull que s’acostumi als meus braços, que senti la meva olor, vull veure quin color li escau millor i vull veure com mira els seus pares i els somriu.
“Los ojos son el espejo del alma” ho va dir algú fa molt de temps i tenia tota la raó del món.
Ja fa temps vaig decidir confiar només en aquelles persones que són capaces d’aguantar la mirada i amb qui una sola mirada em diu més que moltes paraules. Certament, confio en poca gent. Però quina sort que tinc. Els tinc a ells, ells em miren i em diuen coses, els seus ulls em segueixen, m’adverteixen dels perills, m’aconsellen, em fan parlar, callar, escoltar. Tinc una col·lecció d’ull que m’agraden, però me’n falten molts. Us hauré de fer fotos, un dia d’aquests!
L'altre dia pel carrer vaig veure una noia amb uns ulls tristos, volia preguntar-li què li passava, però com que no la coneixia no vaig gosar. Poques vegades he vist uns ulls tan tristos, ni els dels morts! Hi ha ulls inexpressius, d'altres riallers, d'altres de falsos, d'altres de transparents, alguns que parlen sols, d'altres petits i feliços.

Ara mireu-vos bé al mirall i sabreu què diuen els vostres ulls!