MY RUNNY NOSE

Feia molt de temps que no passava tantes hores al llit. Faia molts anys que no havia deixat d'anar a la feina. Dilluns vaig arribar a casa i ho vaig haver de deixar tot on vaig poder. No m'hi veia. No havia begut, però.
El meu nas era una aixeta que necessitava una revisió urgent, no tancava gens. Vaig anar al metge, havia intentat trucar per demanar hora tot el dia i no ho havia aconseguit. La noia del CAP em va mirar, em va dir: hora? per ... un momentet.... dijous a les 19:40, li va bé? No sabia si em prenia el pèl, "abans no deu ser possible, oi? la veritat és que espero haver-me recuperat dijous al vespre. Gràcies." Ella va afeigir"al Clínic d'urgències en té per 6 hores" "Moltes gràcies, maca. Me'n vaig al llit"
M'hi vaig passar un dia i mig. Vaig dormir-ho tot intensament. Em llevava per menjar i punxar-me. Res més. I tal com havia vingut, va marxar. Cap a mitja tarda del segon dia em vaig despertar totalment recuperada. Feia bona cara, tenia gana i moltes ganes de fer coses. L'aixeta s'havia tancat, ja no rajava.
No sóc capaç de recordar què vaig somiar aquells dos dies, però va funcionar.

El llit soluciona moltes coses.