FEELING SOMETHING UNPLEASANT

Avui no em trobo com sempre. Hi ha alguna cosa dins meu que em fa sentir incòmoda. La meva perspectiva de la situació ha canviat, avui he vist una cosa que no m'ha agradat gens. Què era, us preguntareu? Res massa destacable, només un grupet de persones, totes dones, assegudes al voltant d'una taula i parlant. De què parlaven? No ho sé, no ho podia sentir, les he vistes a través del vidre de la finestra, però les seves cares i, les mirades que esfeien, m'han fet veure que allà passava alguna cosa. Això ha fet que em neguitegés. Hores més tard una altra dona m'ha comentat la xerrada.

El meu neguit tenia fonaments. Però, com ho sabia ella tot allò? Qui li ho havia dit? Ella hi era! Jo no la podia veure, ni les altres dones tampoc, però ella ha pogut sentir tota la conversa. Què dolentes, mai no hagués pensat que es comportessin així! La veritat és que sent qui eren no es podia esperar altra cosa. De vegades les coses, millor no saber-les.
No ha estat només això. Era el dia de les xerrades. Jo també n'he tingut una d'interessant. Però no me n'he amagat. M'he sentit observada, des de luny. Ha estat una conversa relaxada i apassionada , plena d'idees i de bones intencions.

Però, des de lluny, com es veia? Podíem semblar aquelles dones dolentes de la finestra, nosaltres també. Hi ha però una diferència important: el nostre era un diàleg d'amigues, l'altre no. La nostra era una conversa per a construir, l'altra per enderrocar.
Avui no volia ser enmig de res. Només volia sentir-me embolcallada pels meus, pels qui tenen la meva confiança. Aquells qui mai no em trairien. I com ho sé que hi puc confiar? Com puc saber que hi ha gent que te la farà per l'esquena? El com no el sé, però tinc un sentit especial per veure les coses ocultes de la gent. Els meus, em pregunten, però per què ho dius això? I sempre els responc el mateix: sóv bruixa. Ho sento, ho palpo, ho oloro, no ho sé ben bé, però moltes vegades l'encerto. I en el fons em sap greu no poder confiar en les persones, però l'experiència m'ha ensenyat que aquest setè sentit és fo´ça fiable i que l'he de tenir en compte. Les sensacions no tenen sempre un resultat immediat, han arribat a passar anys fins que s'ha pogut comprovar que no anava errada. I aleshores, gran sorpresa!

Amb els anys he après a no ser massa hipòcrita, amb tot el que això comporta. No m'agrada haver de ser una altra persona per caure bé. No vull no poder fer, no vull no poder dir o pensar el que vull pel què diran. Potser la meva vida seria més senzilla, potser no hauria desenvolupat aquest setè sentit. Potser no seria jo.