FAVÀRITX

Els fars tenen una màgia especial. L'altra nit el de Favàritx en va tenir molta.

Asseguts a la matinada bebent pomada i parlant tranquilament, de cop i volta veiem una bengala d'emergència. No és la pomada! Ho estem veient tots i, som 12. I què hem de fer? De primer comentem si tots estem segurs d'haver vist el que hem vist. Sí, no hi ha dubte. Una llum ataronjada que ha pujat fins l'alçada de la llum del far i s'ha mantingut un parell de minuts a l'horitzó. No és massa lluny en línia recta, però per la carretera hi ha un bon trosset. Decidim trucar al 112, ells deuen saber què cal fer. Fan moltes preguntes, em demanen que els descrigui la barca! que són bojos? Són quarts de tres de la matinada i és ben fosc. Prenen les dades i em passen amb salvament marí. Ara bé la millor pregunta: A quants graus ha vist la llum? De veritat és que no sé què dir-li. M'agraeixen la informació i bona nit.
Els amics em miren i es miren i algú diu: "Hi anem?" En dos minuts pugem els vuit dalt dels cotxes: un Atos i un Volvo familiar. No hi ha gent a la carretera i en 15 minuts ens plantem al desviament del far. La pista és cada cop més estreta, hi ha alguns cotxes als marges (podem imaginar què fan, oi?). Arribem al far. Tots és molt fosc, la llum del far il·lumina el mar. Però, hi ha una moto petiteta aparcada a l'esplanada. Comencem a caminar a les fosques, només portem un lot petit per a tots 8. Primer saltem un filat, continuem per un caminet estret sentint els cops de l'aigua a les roques. No hi veiem res de res, ni restes de cap vaixell, ni llums. Res. Arribem a un tancat, hi llegim "Propietat privada. Prohibit el pas." Dubtem però saltem el muret. Comença a haver-hi llum, som a la caseta del far. Els nens comencen a caminar i reculen sobtadament. Hi ha algú dormint amb un casc al costat. Deu ser el de la motoreta. No fa massa gràcia ser en aquest lloc. Ens girem perquè hem vist llums. Sí, són les llums blau-verdes de la guàrdia civil. Si ens troben en la propietat privada ens poden dir alguna cosa. Val més marxar i retornar al caminet.
Ens enlluernen amb els seus lots, nosaltres també ho fem. Què s'han cregut! Us reprodeueixo algun fragment de la conversa.
-Buenas noches. Se lo han pasado bien con la bengalitas?
-Eso que ha dicho es una impertinencia muy grande. Mejor volvamos a empezar. Buenas noches.
-Buenas noches ya lo he dicho caballero.
-Nosostros somos los que hemos dado el aviso y hemos venido para ver si podíamos ayudar.
-¿Es suya la moto?
-No.
-¿ Han visto a alguien?
-No.
Com podeu imaginar els nens no paren de riure pels nervis i l'emoció.
Hi ha dos guàrdies civils, un ens pregunta amb què hi hem arribat fins allà i li responem que amb els cotxes que hi ha aparcats a l'esplanada. Mentre se sent "hello moto,...." un d'ells respon el mòbil: Sí señor, hemos encontrado una moto y dos coches. De momento hemos identificado a los del Atos. Hay un par de bengalas junto a la moto.
Bé, al menys han trobat les bengales.
De cop diuen:
-¡Vamos a por los del Volvo!
-Pero si también es nuestro! ( Com es poden ficar 8 persones en un Atos, però si no ens hi cabien ni les maletes!!!)

Ells dos continuen buscant pistes i dades per quan els torni a trucar el seu cap. No podem fer res de res. No els volem dir que hi ha algú dormint. Ells busquen en direcció contrària. Que tinguin sort!

Marxem cap a casa, aviat sortirà el sol i tampoc cal veure despuntar el dia. Però de tornada a casa el primer cotxe fa un 180º. Això vol dir que ens hem oblidat alguna cosa al far? No! Algú ha vist un mussol, que resulta que acaba sent una òliba. Les càmeres preparades: empren el vol!!!

Arriba l'hora de tocar el llit, per fi. Estic força cansada de tanta activitat. M'havien promès unes vacances de sol i tranquilitat.