PHYSIO

FISIOTERÀPIA: Ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials: aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor, etc.

18 sessions des de l’agost.




Visitar una unitat de fisio ha esdevingut el senyal del final de les meves vacances aquests darrer anys. La calcificació de l’espatlla esquerra no vol fer vacances, vol que treballi tot l’any i que no porti pes.
Visita al metge, pastilles i sessions de fisioteràpia.
Trobar un lloc on poder fer els exercicis i que et connectin a les màquines que el metge ha prescrit és senzill. El primer dia que hi vas et sents un intrús. La sala és plena d’aparells que desconeixes, la gent et mira, però no et diu massa res. Cadascú va a la seva. Hi ha una relació entre els pacients i els físios , entre alguns pacients que ja fa temps que comparteixen estones i, els nous. El fet dels nous és curiós, tanmateix. Sempre n’hi ha de nous. És un ritual: entre, miren i no saben què fer. Busquen algú amb bata blanca i que faci cara de dir-los: “benvingut”. Finalment el físio apareix entre mig de les cortines i després de sentir-se uns xiulets impertinents de la màquina que avisa que ja ha acabat de fer el que li havien manat.
Et miren de cap a peus i et diuen què faràs, però el nou se sent perdut. Li fa mal, no sap que ha de fer i no entén què volen dir les corrents i els ultres. Què és la mobilització? Ara ho descobrirà, la pobra noia que fou operada del genoll plorarà quan la forcin a doblegar la cama. Aquell noi fort amb els tattos als braços posa cara de nen petit quan alguns dels físios li fa fer els exercicis i el mobilitza.
Ara ja no sóc nova, no em sento una intrusa a la sala de físio. Ja conec els físios, cadascú té les seves coses, però en tenen una en comú que m’ha fet sentir molt bé a la sala de tortures: et volen fer sentir millor, treballen per a que tu milloris i creen un clima de convivència i distensió que molts de nosaltres no seríem capaços de crear a les nostres feines. Saben què dir-te per fer-te somriure en aquell moment que potser et farà mal moure el teu cos. I com ho agraeix la gent? Amb ampolles de cava. Sí, encara que sembli mentida, comparteixen uns minuts d’acudits, copes i algun pastisset amb els pacients per a demostrar-los que estan contents de veure’ls marxar. Els pacients nous, no ho poden entendre, ja veuran com el vincle es farà fort amb el pas dels dies.
Espero estar acabant les sessions, però si no fos així hauria de treure de la nevera l'ampolla de cava que ja tinc preparada per a portar la setmana vinent.