THE BOX

Però què passa? Dec tenir la moral molt alta, no sé el perquè, però darrerament tothom està com sobreexcitat. Quin nervis, els sentiments són a flor de pell. Tothom està força irascible. Avui he presenciat un diàleg enervant. Sort que són amics, he pensat! Deien el mateix però no s’escoltaven, bé sí, però no se sentien. Han intentat frenar-se i no involucrar-se sentimentalment en la discussió, però com que és una situació que no només depèn d’ells, no la controlen i no tenen totes les eines per a poder-la solucionar.
Els han endossat el mort, bé l’herència. Però, com pots decidir què fer amb les coses d’algú que ja no hi és i, que no va deixar dit què volia que se’n fes?

Desmuntar la casa dels avis va ser una feina feixuga pel pare i per l’oncle. Hi havia molts records entre aquelles quatre parets. Els va costar deixar-nos veure alguns dels documents que van trobar, hi havia històries de quan la guerra que els feien avergonyir. Van trobar una pila de caixes amb camises i bruses noves per a estrenar. Cada aniversari, l’oncle els portava un parell de peces de roba, treballa al tèxtil i li sortien bé de preu. Els avis mai no se les van posar.

Avui quan he sentit el que deien, he recordat les converses del pare i l’oncle. He pensat, què m’agradaria que fessin amb les meves coses un cop morta? Tinc coses que ningú no sap que tinc, que les guardo per motius molt interns. Em sabria greu que algú donés a conèixer algun escrit i, que els meus familiars els pogués ferir. Ara el problema el tinc jo! I vosaltres? Us faria res que un cop morts i acomiadats definitivament, algú furgués en les vostres vides? Que algú interpretés els vostres escrits? I si el vostre secret més preuat, ja no fos un secret? Com creieu que s’ho prendrien els vostres pares, fills i amics? A vosaltres potser us és igual, però i a ells? Els ho heu preguntat mai? Avui els ho preguntaré, a veure quina cara hi posen!