divendres, de novembre 10, 2006

THE LOOK



Hi ha gent que no mira mai a al cara, d'altre que et miren fixament i que fan que apartis al mirada. N'hi ha d'altres que es miren els ulls i s'ho diuen tot.
Observar la gent com es mira és interessant. Des de fa un dies que això de mirar se'm fa més difícil: les ulleres noves. Els meus ulls s'han adaptar a mirar per on toca i no per on volen. He de fixar molt més la mirada i m'he adonat que em fixo molt més en tot.
He vist de vegades mirades d'odi i les he sentides en la meva carn. Fan mal, molt de mal. Hi ha mirades de rebuig, de despreci, d'enveja... aquestes tampoc no són agradables.
Hi ha mirades interessants. Heu provat mai de mirar un descoengut en un lloc públic? Us aguanta la mirada, què us diu? Us somriu?
Com mireu la vostra parella? Com mireu els vostres pares o els vostres fills? I els amics?
Si en una mirada hi ha odi, en una altra hi pot haver amor?
Us han despullat mai amb la mirada? Quina sensació més desagradable!. L'ex d'una companya tenia aquest vici. Et treia tota la roba d'un sol cop d'ull, un nu integral. Repulsiu, l'home! Alguna vegada he pogut sentir que algú em mirava i em treia la roba poc a poc. No hi havia vici, simplement curiosistat!
Us han endevinat el pensament? Us heu sentit transparent?
Per què hi ha ulls que parlen?
Observeu aquests ulls i penseu què us diuen? Com els mireu?

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

A mi, en general em costa mirar la cara dels desconeguts. Si són coneguts i no me'ls estimo, encara em costa més i, si he de parlar amb ells, els miro la boca (a vegades tenen les dents brutes; per què em costa tan poc trobar-los la brutícia?).
Els ulls diuen molt. A vegades diuen fins i tot que el seu amo diu mentides.
A vegades els ulls dels vergonyosos diuen l'amor que et professen. D'altres vegades el ulls malintencionats són traïdors.
Avui he vist les ulleres noves que portaves. Rere el vidres, he vist que els teus ulls diuen coses bones.
Conserva'ls.

13 de novembre, 2006 19:36  
Anonymous Anònim said...

:)

16 de novembre, 2006 19:07  
Anonymous Anònim said...

Buf, quin tema. A mi sempre m'ha costat mirar als ulls, suposo que perquè en el fons sóc un tímid. Jo no aguanto una mirada ni des de l'altra andana d'una estació de metro. És un desastre, no m'agrada. És una cosa que et fa quedar com una persona que no és de fiar, i jo no porto bé el fet de no caure bé a algú. Tenint en compte el lloc on treballo, imagina't. Caram, sí que ha donat de si, el tema.

17 de novembre, 2006 17:47  
Anonymous Anònim said...

No permetis que els teus ulls hagin de mirar per on toca i no per on vols. Que s'adaptin les ulleres!!!

20 de novembre, 2006 09:19  
Blogger carlota said...

mirar als ulls i descobrir pensaments... és fantàstic
aquí es descobreix qui sap mentir i qui no.

i ignora les mirades d'odi, t'ho diu una experta.. (vergesanta, el que s'ha d'aguantar)

per cert, et queden molt bé les ulleres noves-

un petonàs al nàs!

20 de novembre, 2006 23:45  
Anonymous Anònim said...

És ben divertit, a vegades, quedar-te mirant fixament algú... s'arriben a veure reaccions francament reveladores...
N'hi ha que es posen nerviosos, miren aqui i allà, no es decideixen, i mantenen les mans ocupades amb el que sigui; n'hi ha, que t'aguanten la mirada, i fins i tot aventuren un gest interrogatiu...

Son moltes hores d'avorriment al metro...

27 de novembre, 2006 00:34  
Anonymous Anònim said...

m'agrada la composició d'ulls.....l'has feta tu? crec que hi reconec algun parell d'ulls!

12 de gener, 2007 09:02  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home