divendres, de novembre 10, 2006

THE LOOK



Hi ha gent que no mira mai a al cara, d'altre que et miren fixament i que fan que apartis al mirada. N'hi ha d'altres que es miren els ulls i s'ho diuen tot.
Observar la gent com es mira és interessant. Des de fa un dies que això de mirar se'm fa més difícil: les ulleres noves. Els meus ulls s'han adaptar a mirar per on toca i no per on volen. He de fixar molt més la mirada i m'he adonat que em fixo molt més en tot.
He vist de vegades mirades d'odi i les he sentides en la meva carn. Fan mal, molt de mal. Hi ha mirades de rebuig, de despreci, d'enveja... aquestes tampoc no són agradables.
Hi ha mirades interessants. Heu provat mai de mirar un descoengut en un lloc públic? Us aguanta la mirada, què us diu? Us somriu?
Com mireu la vostra parella? Com mireu els vostres pares o els vostres fills? I els amics?
Si en una mirada hi ha odi, en una altra hi pot haver amor?
Us han despullat mai amb la mirada? Quina sensació més desagradable!. L'ex d'una companya tenia aquest vici. Et treia tota la roba d'un sol cop d'ull, un nu integral. Repulsiu, l'home! Alguna vegada he pogut sentir que algú em mirava i em treia la roba poc a poc. No hi havia vici, simplement curiosistat!
Us han endevinat el pensament? Us heu sentit transparent?
Per què hi ha ulls que parlen?
Observeu aquests ulls i penseu què us diuen? Com els mireu?