dissabte, de març 31, 2007

LAST SUNDAY


Parlar de coses íntimes i quotidianes en llocs desconeguts.

Compartir dies, hores, minuts i segons de passejades, quadres, alumnes, carabinieri, música i decisions ens ha fet enfortir els vincles que teníem entre nosaltres.

Ara sabem més l’una de l’altra, discutim amb més franquesa. Ens diem coses que ens agraden i riem sense dir-nos res. Dins un pub a la Signoria fem futurologia del nostre cosmos particular. Demà passaran coses lluny de nosaltres que ens poden afectar en el dia a dia. No compartim les prediccions, però sí l’esperança que tot sigui per anar més bé.

Abans elles no es coneixien massa, sabien l’una de l’altra a través de tercers. Tenen molt per a compartir. Són persones amb interessos semblants i amb experiències vitals que es podrien emmirallar. Físicament no s’assemblen gens. Formen part dels meus dies de descans italià anual. No són dies de vacances, són estones de pau fora de casa, on pot més les ganes de retrobament interior que el lligam amb la família. L’enyor és bo si és mesurat, poder parlar amb aquells qui vols a estonetes tranquil·litza l’esperit.

Veure néixer els amors i les rialles entre els nois, les cartes i les fotos és sempre el mateix, però també diferent.

És per això que m’agrada venir a Itàlia.