THE TRUTH
Els estats etílics fan dir la veritat. Tota la veritat.
La infelicitat al descobert. La resignació també hi apareix. Serà l’alcohol que us ho fa mostrar així? O la frescor de la matinada? Els teus ulls parlen sense paraules, les paraules no poden sortir dels teus llavis, la llengua les reté, no les vol deixar marxar. Potser diries tot allò que vols guardar per a tu. Era al teu costat i em sentia lluny, molt i molt lluny. Les teves vivències eren cruents. No mostraves ressentiment era incredulitat? Realment penses que no pots ser feliç?
La felicitat és en un mateix i hem de saber transmetre-la, fer-la palesa a l’entorn quotidià. Com fer-ho pot ser de vegades poc senzill, però no per això ens ha de tirar enrere. No hi ha una fórmula màgica, ni en tinc cap que funcioni, però podeu provar de creure en vosaltres mateixos i estimar-vos una mica més, deixar-vos estimar i veureu que la visió del món que teniu canvia.
La infelicitat al descobert. La resignació també hi apareix. Serà l’alcohol que us ho fa mostrar així? O la frescor de la matinada? Els teus ulls parlen sense paraules, les paraules no poden sortir dels teus llavis, la llengua les reté, no les vol deixar marxar. Potser diries tot allò que vols guardar per a tu. Era al teu costat i em sentia lluny, molt i molt lluny. Les teves vivències eren cruents. No mostraves ressentiment era incredulitat? Realment penses que no pots ser feliç?
La felicitat és en un mateix i hem de saber transmetre-la, fer-la palesa a l’entorn quotidià. Com fer-ho pot ser de vegades poc senzill, però no per això ens ha de tirar enrere. No hi ha una fórmula màgica, ni en tinc cap que funcioni, però podeu provar de creure en vosaltres mateixos i estimar-vos una mica més, deixar-vos estimar i veureu que la visió del món que teniu canvia.
penjat per > a les 13:51
7 Comments:
Estic d'acord amb l'escrit. Quan es creu amb un mateix s'és feliç. Però a vegades, sí, no es demostra prou. Tanmateix, la desconfiança no és un signe d'infelicitat, és més aviat que una por desdibuixada malmeti la pau interior. Jo, d'això, en diria individualisme, o, si molt m'apureu, egoisme.
També la felicitat és un núvol interior tan desdibuixat que els qui ens estimen poden ni percebre'l. Aleshores, els qui ens estimen poden patir. Hauríem de fer un esforç per compartir-la, la felicitat.
La felicitat, sí, ha de ser compartida. Però hi ha qui no ho sap fer tan bé com voldria.
Sobre els estats etílics, és cert que confessen la veritat. Una boca balbucejant un neguit no té per què ser infeliç.
Benvolgut jo ( u tu?) teniu altre cop raó.
Els núvols no ens deixen veure els núvols interiors, n'hem d'aprendre tots a compartir la felicitat. Hi pensaré!
De totes maneres diuen que qui fa el que pot, no està obligat a més,i si vos ja ho intenteu...
I pel que fa al balbuceig....somriuré i prou!
Si somrieu pel balbuceig, això ja és compartir la felicitat!
:)
estimar.. i deixar que els qui ens estimen ens ajudin...
és la clau.
Els estats etilics no son mes que una boira d'imbecilitat cobrint el veritable Ego. Jo no en treuria gaire conclusions sobre una persona basant-me en aixo.
Tot i que a vegades la gent borratxa et diu alguna veritat , has de pensar que si la mateixa veritat no la poden dir quan son "desperts", hi ha una rao perque no la diuen! Segons aquella rao, per la qual no et poden dir la veritat, s'ha de jutjar la persona, no segons l'estat etilic! No pots treure les coses del context tal com et ve de gust si vols entendre QUE passa...
Benvolgut Ahse, ningú no parlava d'entendre res, hi ha veritats que ja les sabem, per tant no cal que ningú ens les digui.
Crec que no heu entès res, però espero que sigueu feliç i despert, si és això el que us neguiteja.
I aqui no jutgem ningú i fem el que ens ve de gust sempre que podem.
ganes de tocar la pera que tenim, senyor ahse.....
visca els incompresos!
¬¬'
Publica un comentari a l'entrada
<< Home