dissabte, de març 31, 2007

LAST WEDNESDAY


Les coses bones i dolces no es mengen mai amb la gana dels llops.

Quines ganes de plorar! Ja sé que no era el moment, però sentir que algú m’entenia realment, m’ha ajudat a alliberar-me de la pressió que tenia. Necessitava la descompressió. Poder compartir els pensament i reafirmar que el que faig no és del tot descabellat, no? De vegades costa traspassar les idees a la gent. Estic intentant fer canviar la manera de relacionar-se d’algunes persones i trobo que costa força. No pots anar i dir-li clarament que ha de ser menys petxina, que es pot mostrar tal i com és i, que no per això no la respectaran.

Costa fer la gent menys inflexible!