READY, STEADY, GO....!

Ja falta menys per a marxar.

N'estan morts de ganes. Fa dies que només pensen en el què faran. Els fa il·lusió, por, recança i tenen tots els sentiments a flor de pell.

La veritat és que també em fa gràcia marxar amb ells aquest any, no els conec tant, però són bona gent.

Serà inoblidable. Cadascú ho recordarà de manera molt diferent seran 40 viatges diferents que faran un tot.

Ho explicarem 1000 vegades, riurem al recordar què i qui va fer allò i, allò altre.

Tindrem fred, calor, estarem cansats, morts de gana i de son, però amb moltes ganes de més, de més de tot.

I quan arribem ens miraran amb cara de "què bé que us ho heu passat" nosaltres aquí i, vosaltres de festa. I

estaran contents de veure'ns feliços.

I quan obrin els paquetets, veuran que no els hem oblidat en tots els dies.

Podrem omplir els blogs d'anècdotes i traficarem amb fotos. I ningú no descobrirà els nostres secrets de 8 dies de convivència. Haurem canviat.

Els canvis de relacions porten a noves situacions i de vegades comporten noves amistats, segur que algú desc0brirà aquella persona tan especial, que ha compartit aula durant anys, però que encara no s'havia mostrat com fins ara.

Espero poder-vos ho explicar.

MARKS???

Acabo de recordar per què em molesta no fer classes convencionals.

Si fas un examen amb 10 preguntes i cada pregunta val 1 punt, si ho fan bé tenen un 10 i, si no depèn del nombre de preguntes ben contestades.

Però, com es posen les notes a un treball de grup? I si no hi res més que unes imatges i uns quants sons? I si només veus el resultat i no has vist el procés? I si ells creuen que han treballat molt i jo crec que no han fet res? I si.....

I si els demano que valorin el seu treball i que decidim la nota conjuntament? Ho entendran? Aquest no estan entrenats, els de fa anys ja ho havien après!!! Tornaran a dir que a les classes no s'aprèn res de res? Em tornaré a sentir la més freak del centre?

Seré capaç d'aguantar les tonteries aquestes? Abans ho feia, ara també. Potser seré capaç de demostrar que els mòbils tenen alguna utilitat més que passar-se informació durant els exàmens, són bons els nois, se les pensen totes. Però alguns no han pensat en portar "xuletes" enregistrades al mòbil o al mp3 i fer sortir només un dels auriculars per la màniga del jersei.... No patiu! ara ve la calor i es notarà massa i, el curs vinent, ja no ho recordaran...

Demà parlaré amb ells.

it's a long, long way

Arribar on som és un llarg camí. Siguis on siguis, de segur que t'ha costat.

Veure la cara de sorpresa quan arribes allà i, no t'hi esperen, no té preu.

Però quan vegin que de fet no hi arribaràs mai, perquè ja no vols caminar més, que els volies fer una "surprise" serà encara millor.

Espera'm assegut, eh!!




però hi seré, no et pensis..... a patir.....

CONVENTION MARCH 2006

Ja no recordava què era estar tres dies amb persones que comparteixen la teva professió.

Fa uns quants anys vaig decidir que ja no tenia temps per anar a les jornades, que no valia massa la pena i que tenia molta feina.

Ara, he canviat d'opinió. Aquests tres dies de teràpia m'han anat molt bé. He refrescat idees que tenia oblidades, he re-recordat que els alumnes aprenen, però no sols, que els profes hi tenim alguna cosa a dir, que és imposssible que recordin més de 9 paraules o chunks, que cal fer revision, que és molt important que tinguin "learning awareness", és a dir, que siguin conscients i responsables del seu procés d'aprenentatge, que tothom pot aprendre, .....

Era com ser en un món diferent.

Els alumnes són el que són i el que sempre han estat. Que això dels blogs és un bon invent, ja ho anireu veient, posaré en pràctica el que he après, hi ha una de coses per a poder fer, grups, grupets, podcasts, usos del mòbils a les classes, molt interessant i molt més motivant que un llibre amb uns quants exercicis, no?